La termita és un insecte social que viu en comunitats nombroses, quasi sempre baix terra en grans termiters i distribuïts en obreres, alades, reina, soldats i altres. Biològicament tenen una funció molt important: la de descompondre, juntament amb els corcs i els fongs de la pudrició, la fusta d’arbres morts i les arrels d’aquests transformar-ho en matèria orgànica.
Aquest comportament que li permet alimentar-se de fusta i derivats (conglomerat, DM canyís i altres) no suposaria cap inconvenient per les nostres vivendes si no fos per que la festa i derivats son molt empleats per la cons-trucció de vivendes, i si aquests elements cel-lulósics adherits a terra i pareds, reben ademés humitat, sigui per capillaritat del terra, sigui per filtracions del sostre, passen a ser objectiu de termiters pròxims que hi puguin haver.
Bigues de fusta, jàcenes, bastiments de portes i finestres, sòculs, parquet, mobles de cuina, són elements susceptibles de ser atacats per aquest xilòfag. És d’especial gravetat quan ataquen elements estructurals de l’habitatge (bigues i jàcenes) donat que pot posar en perill l’estabilitat de l’habitatge i que moltes vegades és difícil de detectar l’afectació donat que els tèrmits són molt sensibles a la falta d’humitat i eviten sortir a l’exterior d’elements d’obra i fusta que és per on es desplacen des del termiter fins a les seves fonts de menjar.
Actualment hi ha dos sistemes per a la eliminació de termiters, els dos totalment eficaços. L’elecció d’un o l’altre vindrà donat per les característiques de l’espai a tractar i pels avantatges i inconvenients de cada sistema.
